STFR: Com i quan neix la PAH de Sant boi?

Mari Carmen: La PAH de Sant Boi neix fa dos anys i mig, per iniciativa de dues persones d’aquí de Sant Boi que ens vam trobar a una assemblea a Barcelona, vam pensar que seria molt positiu el poder crear la Pah aquí. En un principi vam comptar amb el suport de la fundació Marianao, també vam establir contactes amb persones que coneixíem d’altres mogudes a nivell de Sant Boi, que poguessin ser sensibles a aquesta problemàtica. Amb un nucli de quatre persones, vam començar a reunir-nos i a pensar en com hauríem de funcionar. A partir d’aquí, el que ens va cohesionar molt i ens va ajudar a avançar, tot i les nostres pors, (perquè no sabíem ben bé com ho havíem de fer) va ser el primer desnonament amb resistència que hi va haver a Sant Boi , va ser el d’una veïna, la Rosario, del barri la Cooperativa. Aquest desnonament ens va ajudar a cohesionar-nos com a grup.

Sempre hem estat coordinats amb la plataforma de Barcelona i hem comptat amb el
seu suport, també amb el suport d’altres plataformes de la zona, com per exemple la de
l’Hospitalet. A partir d’aquí vam començar a funcionar i a donar-nos a conèixer. En principi havíem fet propaganda, l’havíem distribuït, però quan el problema es va fer visible al carrer amb una persona afectada, la pah de Sant Boi va començar a caminar.

SFRP: Quins son el objectius de la PAH en els seus inicis?

M.C.: Com totes les plataformes tenim unes mateixes metas, treballem per aconseguir la dació en pagament retroactiva, perque de fet hi ha milers i milers de famílies que han quedat amb deute. Treballem també per aconseguir una moratòria dels desnonaments, fins que no es superi aquesta situació tant greu de crisi que estem vivint, y una moratoria que sigui real, no com aquests “parches“ que s’estan posant des de el govern, el qual posa unes condicions que serveixen per a molt poques famílies. Per una altre banda, també demanem que amb els pisos buits que acumula la banca, i amb la quantitat de diners públics que s’han invertit en aquesta, hauríem de poder comptar amb un parc de vivenda de lloguer social.

SFRP: Quines accions porteu a terme un cop us heu organitzat?

M.C.: Les principals accions, seran les assembleas, on es fa un assessorament col·lectiu, i també la pressió als bancs, visivilitzant el problema. Per una altre costat, el que també ens ha portat fer difusió al carrer, a part de la mobilització de diferents pah’s, ha estat la recollida de signatures per la ILP, perquè això crea diàleg i debat entre els mateixos veïns, que senten també la necessitat i els desitjos de recolzar la plataforma.

SFRP: Pots valorar aquesta campanya de la ILP? L’implicació de la gent i la dels mitjans de comunicació?

M.C.: La valoració que fem és molt positiva, ha suposat moltíssima feina. En primer lloc
perquè el canvi de llei serà el que ens treurà a tots i totes d’aquest problema, està molt bé que pressionem a la banca, però no deixem de pressionar cas per cas, i es una lluita ferotge i a més a més és esgotadora. Amb la ILP i l’esforç col·lectiu per aquest canvi de llei, és per el que avoguem, amb això estem salvats. El recolzament ha estat enorme a tot l’estat, penseu que les plataformes hem recollit més de 750.000 signatures, i ens demanaven 500.000, penseu que sense cap estructura han aconseguit més signatures, les plataformes al carrer que altres organismes, com sindicats i la taula del tercer sector.

SFRP: Com va anar la trobada estatal de PAH’s al Raval?

M.C.: A partir del moviment 15M les plataformes han anat apareguen a tot l’estat, això ens ha permès coordinar-nos en la mateixa direcció, i també compartir l’ informació. Més o menys cada mes i mig es fan assemblees estatals, a diferents zones de l’estat. A més a més les pah’s catalanes que som unes cinquanta, fem reunions per avançar plegades i cap el mateix objectiu.

Jo em vaig emocionar de veure que gent de les Illes, de Gran Canaria, Tenerife, Múrcia,
País Vasc, havien fet l’esforç de venir aquí. La solidaritat que hi ha a nivell de tot l’estat és impressionant. Tot això suposa avançar col·lectivament des de diferents punts de l’estat, i veure també els nous camins que hem d’anar engegant.

SFRP: Sembla que la PAH, esta intentant fet grups de pressió banc per banc?

M.C.: Aquesta, ha sigut una campanya que l’estem rumiant fa una any, perquè la lluita cas per cas és ferotge i no arribem. El que nosaltres veiem es que havíem d’arribar d’alguna manera a una negociació col·lectiva, i durant bastants mesos es va estar treballant amb aquesta idea.
Vam començar per Catalunya Caixa, perquè era una entitat que havia rebut molts diners públics, era molt dura, i estava molt tancada en banda a donar qualsevol tipus de dació, i de negociació. El que es va decidir va ser preparar amb molta antelació un acte de pressió, que en definitiva era una ocupació del banc, fins que no tinguéssim un canal obert de negociació.

Volíem convinar les dues coses, per un costat la negociació a alt nivell, i al mateix temps buscar la solució passant la pressió a les pah’s locals, ja que coneixent el rostre de les persones que estan patint aquesta situació, la negociació amb el banc pot ser més propera i més forta. Això va ser un primer experiment, tot i que va costar, ara és una via oberta, que volem estendre a la resta d’entitats bancaries.

SFRP: Si no s’accepta la ILP quin és el camí de la PAH? Quin es el camí de la pah de sant Boi?

M.C.: El camí de la Pah de Sant Boi, és el mateix camí de la resta de plataformes, perquè son estratègias que estem decidint en comú, que ara per ara no volem desvetllar. El que si tenim clar, és per on anirà. Com molt bé ha expressat l’Ada Colau als mitjans, serà cap a assenyalar els culpables d’aquesta situació, no podem oblidar que a més de les entitats bancaries, l’administració i els diferents governs han tingut una responsabilitat molt gran, han girat la cara i han mirat cap a un altre costat, permeten una llei que impedeix una segona oportunitat per les persones afectades.

SFRP: I el 16 de febrer: manifestació…

M.C.: Fem una crida el més gran possible, coincidint amb el lliurament de les signatures i coincidint també amb en el temps que s’ha de tractar al Congrés dels Diputats.

També vull dir que encara que sembli que no hi ha solidaritat en aquesta societat tan individualista, la veritat és que hi ha moltíssimes iniciatives, per treballar en solidaritat i per atendre a tots aquells problemes que tenim actualment.

//