Escalfem motors!

Per un 1 de maig combatiu i anticapitalista

L’1 de maig, el Dia Internacional de les Treballadores i els Treballadors, és la data que commemora el salvatge episodi repressiu que va tenir lloc per a castigar les mobilitzacions obreres de la ciutat de Chicago, el qual va acabar amb l’execució de diversos militants anarquistes (“Els màrtirs de Chicago”) i amb la mort de desenes de persones que també van arriscar la vida pel bé comú.

És una jornada de memòria, de dignitat i de lluita que ha de servir per a mostrar la força de la classe treballadora davant la minoria dominant, la qual no dubta a l’hora de desposseir de tot tipus de drets la immensa majoria de la població i, per tant, de condemnar-la a la misèria.

No només estem vivint una recessió típica del cicle econòmic capitalista sinó que, a més, ens trobem davant l’ofensiva neoliberal més agressiva i accelerada que s’ha conegut en dècades. Això és, en gran mesura, a causa de la manca de consciència social, de la desorganització i de la desmobilització col·lectiva. La història ens explica que les classes populars només han assolit els seus drets –dels quals fins ara gaudíem en menor o major mesura- enfrontant-se a aquells sectors que exerceixen el poder. Mai no hi ha hagut progrés social sense l’enderrocament previ de velles estructures.

El parlamentarisme burgès és un model en crisi, i la seva classe política és la fidel representant dels interessos de les elits oligàrquiques (banca, patronal, gran empresariat, Església, etc). Ni els servils mitjans de comunicació ja no ho poden tapar. A ningú no se li escapa que el sistema polític té greus mancances democràtiques, evidenciades en retallades, reformes laborals antiobreres, corrupció, desnonaments, empobriment i pressió patriarcal cap les dones, amnistia fiscal per a les grans fortunes o augment de preus de béns i serveis bàsics, entre d’altres ofegaments sobre el poble.

Aquest règim monàrquic i representatiu, sorgit dels pactes de silenci i d’altres renúncies per a passar pàgina amb la dictadura feixista espanyola, ja només es pot mantenir per la via de la coerció i la repressió, tot blindant-se davant les protestes i el creixent malestar generalitzat, posant així de manifest el seu caràcter antidemocràtic.

La comarca del Baix Llobregat, a finals del mes de febrer, i segons dades oficials, ha registrat un atur de més de 73.000 (17,1%) persones, dada que ha crescut en 326 persones respecte la del mes anterior, i compta amb una taxa d’atur juvenil de més del 15%. Són xifres que es troben per damunt de les de la resta de comarques de l’Àmbit Territorial Metropolità, similars a les de la resta dels PPCC. Aquest i altres problemes, com el degoteig constant de desnonaments i acomiadaments -entre d’altres- hauran de deixar de ser una xacra silenciosa: caldrà contrarestar-los amb la solidaritat i l’autoorganització popular. Perquè el sector públic ara mateix no és res més que un gestor dels interessos privats, en el sentit que, segons el sistema actual, és garantia de perpetuació del pagament de deutes privats amb fons públics.

Ara, més que en altres moments recents, cal recuperar el bagatge de combativitat i consciència obrera de la nostra comarca. Cal, més que mai, reactivar el “Cinturó Roig”, les lluites socials, sindicals i veïnals que tants avenços i fites van ajudar a assolir pel conjunt de les classes populars. Des del Baix Llobregat Combatiu us animem a pensar-nos i a organitzar-nos com a classe en tots els fronts possibles, com a única via d’assentament de les bases d’un canvi revolucionari imprescindible per a revertir la situació actual. Per un futur de totes i de tots, i de les generacions que vindran.

No esperem que la solució ens caigui del cel, i menys encara que vingui dels partits i sindicats grocs (venuts a la patronal), ja que no són més que col·laboradors del règim actual. Cal, doncs, començar de bell nou. Davant la dictadura del mercat i els seus gestors públics, només hi ha la opció d’organitzar-se i lluitar.

Contra la Unió Europea, la banca i l’Estat, lluita popular i obrera!