Un avió s’enlaira sobre el Delta del Llobregat ENRIC CATALÀ
Les retallades a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’empresa pública de la Generalitat que executa les polítiques públiques en matèria d’aigua, estan provocant que l’administració hagi deixat de banda algunes de les funcions que fins ara assumia. Entre elles, la protecció dels aqüífers del Delta del Llobregat de la filtració d’aigua marina. Fins ara, l’ACA introduïa als aqüífers aigua del riu Llobregat depurada amb un tractament especial, després que les obres de desviament del curs del Llobregat el 2004 afectessin de forma directa l’aqüífer més superficial, l’aigua del qual no és apta pel consum humà però sí fonamental pel manteniment de les zones humides i l’agricultura de regadiu. Així ho va acordar el ministeri de Medi Ambient en el marc de les mesures compensatòries pel desviament i en la Declaració d’Impacte Ambiental de l’obra, feta amb l’argument que calia permetre l’ampliació del Port de Barcelona al sud.
Les aigües depurades, doncs, es llencen directament al mar i no s’aprofiten per protegir els aqüífers. Grups ecologistes com Depana alerten que “la salinització dels aqüífers és un problema que no se soluciona amb l’aigua de la pluja ni depèn de les condicions meteorològiques de cada any”. El seu vicepresident, José García Moreno, recorda que “la millora de les condicions d’aquesta zona és un treball de molts anys i deixar d’injectar aigua als aqüífers pot significar perdre el treball realitzat”.
Per la seva banda, fonts de l’ACA afirmen que “controlen en tot moment els nivells de l’aqüífer” i asseguren que es mantenen en una “cota òptima” pel que fa als nivells de salinització i de pressió osmòtica (nivell de compressió de l’aigua subterrània). Segons diuen, “el cabal del Llobregat dels últimes mesos recarrega de manera natural l’aqüífer i frena la intrusió salina”.
L’ACA no garanteix que la depuradora recuperi la funció de reutilització de l’aigua un cop superada l’actual manca de pressupost. No obstant, remarca que “la planta de regeneració està activa” i que “s’han fet els treballs de manteniment corresponents perquè es pugui posar en marxa quan calgui”.
L’Ajuntament del Prat de Llobregat, governat per ICV i PSC, ha declinat pronunciar-se sobre aquest afer.
“Un greu problema”
Al Delta del Llobregat hi ha dos aqüífers, el superficial amb aigua no apta per al consum humà, i un altre a 50 metres de profunditat, que sí que s’usa per a consum humà i industrial. La salinització dels aqüífers té el seu origen en la sobreexplotació a què van estar sotmesos durant els anys 60, 70 i 80 i sobretot en les obres d’ampliació del port de Barcelona, que als anys 70 va dragar una gran àrea interior de la Zona Franca. Les perforacions van ser tan fondes que l’aqüífer profund va quedar connectat amb el mar, provocant l’entrada massiva d’aigua salada i inutilitzant, així, gran part de l’aqüífer profund. La restauració amb aigua depurada ha pal·liat en part la salinització, però DEPANA tem que les retallades tinguin efectes greus també en l’aqüífer profund que, asseguren, és de recàrrega i recuperació molt lenta. L’aqüífer, prossegueixen, és una de les reserves d’aigua més importants de l’àrea metropolitana. Es tracta d’una reserva equivalent al pantà de Sau (uns 400 hectòmetres cúbics) que ha evitat, diuen, restriccions d’aigua durant les sequeres o altres fets sobrevinguts.